Una proposta de circ amb materials diferents

171

Hem parlat amb el sallentí Moi Jordana durant el darrer informatiu. Acaba d’estrenar el seu segon espectacle en solitari: The Vals Paper.

Com defineixes The Vals Paper?

Un espectacle de circ diferent, amb materials diferents. Fa més d’un any que hi treballem, el que ens ha permès mirar-lo amb perspectiva i millorar-lo. És un espectacle màgic i poètic.

L’heu estrenat a Mataró, però teniu pensat portar-lo més cap a la Catalunya interior?

Abans de l’estrena hem fet dues prèvies, una a Collsuspina i una altra a Santpedor. El 24 de gener tenim programat anar a Calldetenes per participar al festival Calldeclowns. Veient la resposta del públic, creiem que seguirà endavant i podrem voltar i venir.

N’ets l’únic protagonista davant de l’escenari. Qui hi ha al darrere?

Jordi Aspa a la direcció i dramatúrgia, amb la companyia Escarlata Circus, Anna Selga al suport tècnic… Tot un equip al darrere sense el qual The Vals Paper no hagués estat possible. Als apartats de vídeo i foto Xavi Gil i Quim Moya, l’Imma Bové ens va aconseguir el suport del Departament de Cultura de la Generalitat… I sens dubte, el suport de la família i els amics, i el d’ajuntaments com els de Collsuspina i Mataró!

La teva trajectòria va començar a Sallent?

Als catorze anys m’encantaven els malabars, però fins l’any 2000 no vaig decidir dedicar-m’hi. El 2004 ja ho feia semi-professionalment. A Sallent, l’ajuntament em va deixar un espai on treballar, el que és d’agrair. Llavors me’n vaig anar a estudiar a Madrid, amb l’Iris Cascade, mestre malabarista. A Manresa hi vaig estudiar per actor, vaig entrar a La Crica com a professor de malabars, vam crear la companyia Allé Allé… I ara, aquí estem amb el projecte nou, el segon espectacle en solitari. El primer va ser Vals.

Per la festa major, durant l’entrega del premi Josep Fàbregas i Capell vam poder veure alguns detalls de The Vals Paper.

Vaig mostrar materials, un procés creat en el directe, on tot va passant…

Ara per ara, és l’únic projecte que tens entre mans?

Sí, hi estic totalment centrat. Fa dos anys que hi treballem. Un cop acabat, la idea seria reposar, perquè porto molt de temps de creació, però la veritat és que ja em van venint idees per desenvolupar després.

I què ens en dius de la teva etapa a l’ONG Pallassos Sense Fronteres?

Hi segueixo vinculat. De fet, havia d’anar a Etiòpia, però seré pare l’any que ve i al final vaig dir que no. Ara segueixo col·laborant d’una manera o altra, i un cop el fill sigui més gran, tornaré a marxar d’expedició. Pallassos Sense Fronteres m’omple molt.

Pel que fa als infants, creus que s’hauria d’ensenyar circ a l’escola?

Sí, igual que s’hi ensenya música. És una barreja entre cultura i esport no competitiva que aniria molt bé a molts nens.

Foto: Durant l’estrena de l’espectacle a Mataró. Font: Moi Jordana