S’han detectat més de 200 espècies d’aus als Aiguamolls de la Bòbila, que l’Ajuntament ampliarà amb una nova bassa més petita als terrenys del costat

Molta pluja a l’hivern, molta pluja a la primavera, pluja (no tanta) a l’estiu i molta puja a la tardor. Aquest 2018 ha sigut dels més plujosos que es recorden i això ha tingut el seu efecte en ecosistemes com el dels Aiguamolls de la Bòbila de Santpedor. Segons el coordinador de l’estació biològica dels aiguamolls, Marc Illa, podríem estar parlant de l’època més pròspera d’aquest espai pel què fa a l’abundància d’aigua.

Segurament serà el període de temps més llarg que ha estat així de ple en tota la història coneguda

Això és positiu perquè dóna molta aigua a totes les plantes i de cara a la primavera farà créixer amb força els canyissars i tota la vegetació dels aiguamolls. Un espai que és punt de trobada per moltíssimes espècies animals que hi tenen el seu hàbitat, venen a hidratar-se o hi són de pas a les èpoques càlides. Aquest últim és el cas de molts ocells migratoris. I justament aquests dies estan marxant els últims cap a llocs més calurosos, al sud.

Segons Illa s’han observat més de 200 espècies d’ocells als aiguamolls. Algunes de ben exòtiques com el Mosquiter de doble ratlla, originari de l’Àsia. Un cas anecdòtic perquè no és la migració habitual d’aquesta espècie i segurament la seva troballa va ser perquè l’animal es va extraviar. Altres, com el Rossinyol comú o el Pit-roig, són molt més fidels i la seva rutina migratòria sempre els porta de tornada als aiguamolls. Un fet que es comprova a través d’anelles que el propi Marc Illa els posa a alguns exemplars per comprovar-ne les migracions i el creixement.

La seva tasca, que exerceix de forma voluntària, és cabdal per portar un control de les espècies -sobretot aus- que habiten els aiguamolls, i permet donar consells a l’Ajuntament perquè es puguin preservar amb les millors condicions.

Des del consistori, de fet, s’han adquirit fa poc uns terrenys al costat, a l’altra banda del camí. La idea és deixar-los erms, tal qual estan ara, perquè hi creixi vegetació de forma lliure, i fer-hi també una petita bassa per les espècies que prefereixen aigües menys fondes que no pas les dels aiguamolls actuals – que en algun punt poden arribar als 4 metres de fondària-.

ESCOLTA LA CONVERSA SENCERA IN SITU ALS AIGUAMOLLS AMB EL MARC ILLA