Ferran Sánchez Agustí: “La Guerra Civil encara està viva”

191

L’historiador sallentí Ferran Sánchez Agustí, premi Tasis Torrent i expert en represaliats franquistes, ens ha parlat del seu darrer llibre La Guerra Civil al Montsec, i també de la seva trajectòria.

Com va sorgir el teu interès per la Guerra Civil?

Sempre en sentia a parlar, però no en veia res escrit. Durant el règim franquista, encara menys. El que m’interessava i m’interessa més és la postguerra, les represàlies cap als perdedors, l’exili… I el moviment de resistència armada conegut com “maquis”. Fa més de vint anys que el tracto.

Per què la Guerra Civil al Montsec?

Un no és només d’on neix, també és d’on pastura. El Montsec és la meva segona pàtria, sempre hi anava als estius. Una de les meves inquietuds, des de molt petit, era l’efecte de la guerra. Del tros de front que va d’Isona a Balaguer no s’havia escrit gran cosa, per no dir res. Llavors, vaig decidir fer aquest llibre de 400 pàgines on no tan sols parlo de la guerra, també de temes de caràcter general i tabú, com els camps de concentració dels rojos o dels “catalans de Franco”, que van ser molts.

Fullejant el llibre, veiem títols com ara Repressió i mort, Vida i mort als camps de concentració… Sempre acaba en mort?

Hi he trobat molts casos que no han acabat en mort, famílies que encara estan vives… Amb les que he pogut parlar. Del camp de concentració Clariana de Cardener, per exemple.

I fa uns dies vas presentar el llibre a Solsona, al costat de Clariana. Quines qüestions sorgeixen durant les presentacions?

Fent història de persones, donant dades de gent més o menys coneguda, provoques molta sorpresa i curiositat.

Ara retornant cap Sallent, aquí hi va haver molts exilis cap a França.

Exilis per por. I si havies tingut algun càrrec encara corries més perill. L’únic regidor que va quedar va ser el de la Unió de Rabassaires, al que van acabar afusellant. L’exili va ser una etapa terrible. 500.000 persones que van haver de marxar… Només ha estat superat històricament per la diàspora hebrea. D’ells, 250.000 es van quedar a França. També per estar a prop, per tornar quan morís Franco. El que passa que Franco va morir molt tard. Saps quina va ser l’última batalla de Franco?

La seva pròpia mort?

Sí, però ell volia tant sí com no morir al seu llit.

Pel que fa a les ponències que fas França, quina rebuda tenen?

Hi ha molts fills i néts d’exiliats espanyols. A la Universitat de Toulouse, per exemple. Hi ha gent molt motivada i oberta a fer intercanvis. Nosaltres anem allà i expliquem, i després ells venen aquí.

Hi aneu amb altres historiadors i historiadores?

Sí, i som ben pocs, a Catalunya som tres. I a la resta de l’estat, alguns més. Si la guerra civil és un tema complicat, la resistència i els maquis, encara ho són més.

Qui us crida?

He fet molts “bolos” a casals de gent gran. Tot i que ho van sentir i viure, estan mancats d’informació. També hi ha institucions públiques que ens criden. I he col·laborat en documentals assessorant, co-guionant. Som pocs, però prolífics.

Quantes hores pot portar fer un llibre com aquest, de 400 pàgines?

Des del 2006 vaig començar a estar jubilat, el que m’ha permès dedicar-li moltes hores. Has d’anar a l’arxiu de la presó de Lleida, visitar un entrevistat a Portbou… No comptes ni les hores ni els diners. És una manera com una altra de fer història. Hi ha més de 22.000 llibres escrits sobre la Guerra Civil Espanyola. Per què? Perquè és molt complexa. No es va acabar fins que va morir Franco. I desgraciadament, més de trenta anys després, estem vivint coses que mostren que encara no està superada. Manifestacions amb banderes feixistes… Si a Alemanya hi hagués una penya que es digués Adolf Hitler, tal com aquí n’hi ha que es diuen Francisco Franco…

El Nomenclator, la División Azul… I els del govern espanyol, com que en són hereus, no fan res. Per no parlar de noms de feixistes que encara trobem en carrers i places… I a tot això hi hem d’afegir que dos dels que van causar la guerra, l’església i l’exèrcit, encara no han demanat perdó. La guerra encara està viva, s’ha de continuar-hi treballant.

Entrevista durant el Sallent Informa, a partir del minut 21

Foto: Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra. Ferran Sánchez és el primer per l’esquerra.