La salut no només depèn de la genètica, sinó també de la butxaca. Segons l’últim Informe Social de la Generalitat, els problemes de salut es dupliquen entre les persones més pobres a Catalunya.

La meitat dels catalans amb menys recursos pateix malalties cròniques o limitacions físiques, una xifra que cau a la meitat entre les rendes més altes. El codi postal també marca quant de temps vivim: a Barcelona, la diferència d’esperança de vida entre barris rics i pobres supera els onze anys.

Les condicions de vida i la feina acaben sent factors decisius, tal com apunta la metgessa Cinta Daufí.

Per fer aflorar aquesta realitat a la consulta, l’Institut Català de la Salut ja inclou els determinants socials a la història clínica. L’objectiu és saber, per exemple, si un pacient no es cura perquè no pot pagar-se la medicació. Ho explica Berta Rodoreda, infermera del CAP Santpedor i impulsora d’aquesta guia.

Els experts ho tenen clar: el sistema de salut universal per si sol no és suficient. Calen polítiques públiques específiques perquè la nòmina dels ciutadans no acabi decidint si emmalaltim.