El PSOE s’imposa amb claredat a les eleccions generals i amb 123 diputats i el daltabaix del PP, ho té molt bé per governar prou còmodament durant quatre anys. Els socialistes sumen majoria absoluta amb Ciutadans, que és tercera força amb 57 diputats. L’altra opció per a Pedro Sánchez és pactar amb Unides Podem, que s’ha quedat amb 42 escons, però necessitarà el suport d’altres. Vox irromp al Congrés amb 24 diputats, insuficients per sumar en un pacte dels tres partits de dretes.
El PSOE puja 38 diputats, mentre que el PP n’ha perdut més de la meitat i passa de 72 a 65 escons. Ciutadans se situa en tercera posició, amb 57 escons, 25 més, i passa per davant d’Unides Podem, que perd representació, dels 71 del 2016 a 42.
Tot i els crits dels militants en contra d’un pacte amb Ciutadans, el líder socialista no va voler descartar cap possibilitat. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, de seguida va va donar per fet el pacte del PSOE amb Podemos i els independentistes.
El candidat del PP, Pablo Casado, no li va quedar més que admetre que el seu resultat és “molt dolent” i l’atribueix a la fragmentació del vot de la dreta. Per la seva banda, a Podem celebraven que no fos possible el tripartit de dretes, tot i el seu descens electoral. Pablo Iglesias cridava al pacte amb els socialistes.
El partit d’extrema dreta Vox queda per sota de les expectatives creades i entre a la cambra baixa amb 24 diputats. La resta del Congrés el formaran els 15 diputats d’Esquerra, 7 de Junts per Catalunya; sis de PNB; quatre de Bildu; dos de Coalició Canària i de Nafarroa Bai i un de Compromís i del Partit Regionalista de Cantàbria.
Pel que fa al Senat, el PSOE sí que té majoria absoluta i acaba amb l’hegemonia que el PP havia mantingut des dels anys 90. Els socialistes tenen 122 dels 208 senadors. Així els socialistes pràcticament obtenen el triple de senadors electes que tenien, hi ha una part que la trien els parlaments autonòmics, i s’assegura la majoria a la Cambra Alta. El PP ha aconseguit 55 senadors, molt per sota dels 130 que va tenir el 2016. El Senat és clau per aprovar l’aplicació de l’article 155 de la Constutució.