El Pont de Vilomara demana més complicitat de les administracions per ajudar-los a sobrepassar els efectes de l’incendi de l’estiu passat que encara perduren.
Gestionar les urbanitzacions que estan envoltades de bosc i que pertànyen a pobles petits, sovint amb dèficit urbanístic, és complicat. I encara més si un incendi ho ha cremat tot. Moltes de les més de 1.500 urbanitzacions que hi ha a catalunya es van construir als anys 70 sense parar massa atenció al control urbanístic i ara els costa adequar-se a les normes de clavegueram, asfalt, canalització d’aigua… A més, moltes es troben en zones envoltades de bosc i això fa que el perill sigui encara més elevat. I precisament això és el que va passar l’estiu de 2022, quan un foc va cremar 1.750 hectàrees del Pont de Vilomara i Rocafort, al Bages. Les flames van arribar fins a la urbanització River Park i van obligar a desallotjar 300 persones i van calcinar totalment una trentena de cases. Enric Campàs, actual alcalde d’El Pont de Vilomara, reitera la necessitat d’ajudes a l’hora de gestionar les urbanitzacions.
Tant Campàs com altres alcaldables d’el Pont consideren que les franges de seguretat són imprescindibles i asseguren que es buscaran totes les fórmules, mitjançant ajuts i subvencions, perquè la propietat privada pugui fer-les. Ara bé, admeten que hi ha molt camí per recórrer i asseguren que una de les primeres actuacions que caldria fer és posar senyals identificatives per advertir dels perills en segons quines zones.
