El foc del Bages, la oportunitat per recuperar el conreu de la vinya al voltant de les tines de la Vall del Flequer

183
IMATGE: ACN

El paisatge ha quedat completament calcinat, però les construccions de pedra seca s’han mantingut gairebé intactes.

L’incendi del Pont de Vilomara ha arrasat el paisatge que envolta les tines de la Vall del Flequer, un indret singular i únic al país que acull desenes de construccions de pedra seca que antigament s’utilitzaven per fer vi. Malgrat que el conjunt vitivinícola s’ha conservat gairebé intacte per la resistència de la pedra, l’entorn ha quedat completament calcinat. En una visita sobre el terreny, el director del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Àngel Miño, diu que el foc ha donat a conèixer el patrimoni etnològic. 

Miño creu que el foc obre una oportunitat per donar altres usos als boscos cremats com ara la recuperació del conreu de vinya que hi havia a la zona fa 150 anys. I és que l’altre cara de la moneda és aquest, agafar una alternativa als focs i recuperar els usos agrícoles. 

El foc del Bages ha tornat a deixar al descobert, tal com va passar en l’incendi del 1985 al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, les tines i les feixes de pedra seca de la Vall del Flequer. L’incendi, que ha afectat més de 1.700 hectàrees, ha tret a la llum aquestes estructures que són una mostra del passat vitivinícola de la zona. Tot i la virulència de les flames, les tines i les barraques de vinya, totes elles construïdes amb la tècnica de la pedra seca, han sobreviscut al foc. De fet, l’expert en les tines de la Vall del Flequer, Jordi Perich, explica que quan va assabentar-se que el foc havia arribat fins al peu de les tines no va patir. 

Miño, explica que, malgrat que la majoria de construccions s’han salvat del foc, l’entorn natural sí que ha quedat molt malmès, així com també l’itinerari turístic que s’havia creat al voltant de les tines. L’incendi del Bages, però, a banda de la pèrdua de la biodiversitat i els danys materials que ha provocat, també es veu com una oportunitat per crear un paisatge mosaic més adaptat al canvi climàtic.