En plena situació de sequera a Manresa hi ha 400 edificis, que són uns 1.500 habitatges, que llencen l’aigua potable que no fan servir per la claveguera.
La major part d’aquests edificis són vells, estan al centre històric i encara tenen el sistema d’aforament, que consisteix en subministrar aigua les cases a través de dipòsits. Aquella que no es fa serveir, però, acaba al clavegueram.
Malgrat representar només el 4% dels habitatges de Manresa, gasten el 6% del consum domèstic que es fa a la ciutat. Per això, Aigües de Manresa ha engegat una campanya per subvencionar part del cost de substituir els dipòsits per comptadors. Tot i això, el canvi representa una despesa important per als propietaris, i no tots poden o volen fer-hi front. Joan Flotats és director financer d’aigües de Manresa i també al·lega motius sanitaris per fer aquest canvi.
Com dèiem, no tots els propietaris estan disposats a assumir aquesta despesa. De fet, hi troben avantatges al sistema actual. Per exemple, en cas que es facin restriccions d’aigua i tanquin l’aixeta en hores determinades, a ells no els afectarà perquè sempre tindran aigua al dipòsit. A més, consideren que l’aigua que va a parar al clavegueram no es perd perquè torna a la xarxa, en aquest cas però, com a aigües grises.
