Cada any s’aclareixen unes 100 hectàrees de bosc a la zona del Bages

118

La gestió forestal, ha sigut clau perquè el foc del Bages no hagi afectat més el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Cada any s’aclareixen unes 100 hectàrees de bosc a la zona, que ja va patir un incendi l’any 1985. 

A River Park hi havia una franja de seguretat de 25 metres, però el bosc que envoltava la urbanització no estava gestionat i això va fer que cremés com la pólvora amb flames de 30 metres. En canvi, al flanc dret, situat a les portes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, fa anys que diferents propietaris han apostat per la gestió forestal reduint la càrrega de combustible. La zona es considera estratègica i, cada any, s’aclareixen unes 100 hectàrees de bosc. Això va fer que el foc arribés amb molta menys intensitat. Jordi Tarradas, enginyer forestal i director gerent de Boscat explica auqesta estratègia. 

L’any 2005 un incendi va cremar Talamanca i, des de llavors, un grup de propietaris forestals va decidir unir-se per gestionar la zona cremada. Des d’aleshores, han treballat els boscos de les zones estratègiques definides conjuntament entre els ajuntaments, la Diputació i Bombers. 

Prova d’això ha sigut l’últim gran foc al Bages, que ha cremat 1.750 hectàrees, però que, si no hagués estat per la gestió forestal, n’hauria pogut cremar moltes més. De fet, Tarradas, assegura que els boscos són vitals per lluitar contra el canvi climàtic. 

 

Tarradas però, lamenta les dificultats que hi ha a l’hora de gestionar el bosc i totes les càrregues burocràtiques que se’n deriven. A tot això, s’hi suma el fet que falta personal que vulgui treballar al bosc i, a més, les empreses molts cops són deficitàries: 

A tot això també destaca que un incendi forestal té un cost molt elevat en la lluita contra el canvi climàtic perquè el bosc és un reservori de CO2 i, durant un incendi, s’alliberen milers de tones de cop.