“Algunes de les armes que s’han trobat a la rectoria podria ser que s’haguessin fabricat aquí al poble”. No ho diu qualsevol sinó l’historiador sallentí Ferran Sánchez, precisament especialitzat en els armaments de la guerra civil i el seu origen. “A Sallent hi va haver indústria de guerra”, assegura, com per exemple “peus de metralladora, bales o obusos”.
Tot i que Ferran Sánchez no ha pogut veure ‘in situ’ l’arsenal trobat avui perquè ja se l’havia endut la policia, assegura que “molt probablement la dinamita fos de la pròpia mina, que s’utilitzava amb cartutxos per fer els túnels”. Amb tot, no és la primera vegada que es troba un arsenal a Sallent. Sánchez recorda encara quan soldats de la caserna de Manresa es van endur el mossèn Jesús de la rectoria, al 1973. Ja aleshores s’hi va trobar arsenal. Un armament que pertanyia, com el que s’ha trobat avui al carrer Clos, a la CNT-FAI, que tenia la seva seu allà. “Utilitzaven l’armament per patrullar”, explica l’historiador, “i quan els nacionals es van imposar van amagar-ho bé -en aquest cas en un espai buit entre dues parets- abans de fugir, la majoria d’ells, a exiliar-se a França”.
Alguns dels exiliats van sobreviure, d’altres no, però qui ha sobreviscut fins al dia d’avui ha sigut l’arsenal que van deixar amagat: més de 400 granades de mà i 7,5 quilos de dinamita, entra d’altres armes.
