L’equipament aposta per un model d’atenció pioner i combina places per a persones amb molta necessitat de suport amb apartaments pensats per afavorir l’autonomia dels residents. La Cristina i el Marc, parella des de fa cinc anys i usuaris d’Ampans, seran els primers a estrenar un d’aquests pisos. Fins ara, compartien habitatge amb quatre persones més, però “per fi” podran viure sols. “És com un somni. Ens pessiguem i encara no ens ho creiem”, expliquen. L’edifici, dissenyat per RCR Arquitectes i construït amb una inversió de 13 MEUR, disposa de 60 places i incorpora un centre de formació i un restaurant obert a la ciutadania. Rafael Aranda és l’arquitecte de l’edifici.

La primera planta disposa de 32 places per a persones grans o amb necessitats de suport intensiu, mentre que la segona incorpora apartaments compartits pensats per fomentar l’autonomia. “Volem que sigui un espai d’aprenentatge”, ha assegurat, i ha afegit que l’objectiu és que “algunes persones puguin fer el trànsit cap a models de vida independent”. Cada resident compta amb un pla d’atenció individualitzat adaptat a les seves necessitats.

Conviure amb diferents col·lectius

Més enllà del model assistencial, la residència aposta per un model de convivència poc habitual als serveis residencials actuals. A més dels pisos per a parelles, també s’han previst apartaments perquè una persona amb discapacitat pugui continuar convivint amb el pare o la mare si aquesta és la seva voluntat, evitant haver de separar-los quan el progenitor es fa gran i necessita, per exemple, anar a una residència. Toni Espinal és el director de la Fundació.

L’edifici també trenca amb el model arquitectònic tradicional de les residències. Dissenyat per RCR Arquitectes, el projecte s’ha concebut perquè els espais contribueixin al benestar i a la qualitat de vida dels residents.