Ho explica la sèrie documental “Procediments judicials militars (sumaríssims) 1939-1980” de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. La sèrie l’ha el·laborat Enric Terradellas sota la direcció d’Àngels Bernals per a l’Arxiu Nacional de Catalunya i es va publicar el mateix dia que Artur Mas declarava davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i es complien 75 anys de l’afusellament de Lluís Companys, president de Catalunya durant la Guerra Civil.
2.437 residents al Bages van ser represaliats entre 1938 i 1980, 134 dels quals van ser executats. Les dades converteixen el Bages en la quarta comarca amb més represaliats, 53 a Sant Fruitós de Bages.
La majoria de les persones que van ser executades arreu de Catalunya eren obrers, miners o pagesos, treballadors que reivindicaven unes millores de les condicions laborals.
Les represàlies pels familiars van ser brutals i van recaure principalment sobre les seves dones, mares de 4 o 5 fills que a sobre de quedar-se sense marit, es quedaven sense un sou. Se les titllava de republicanes, eren rebutjades socialment i fins i tot rebutjades també a la feina. Un exemple n’és el pacte de la fam. Un pacte que feien els empresaris per evitar contractar a les dones de represaliats o executats. Això si no acabaven en camps de concentració.
Ens ho ha explicat l’historiador i creador de memoria.cat, Joaquim Aloy en una entrevista a Ràdio Sant Fruitós. Aloy és historiador, centrat en l’època de la República, la Guerra Civil i el franquisme a Manresa. Entre moltes, destaca per la seva troballa en un arxiu d’Amsterdam del manuscrit inèdit de Carme Ballester que narra la detenció i empresonament del President Companys.
