Santpedor va viure dissabte la primera jornada feminista del municipi, organitzada conjuntament entre la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament i l’assemblea feminista Jerònimes.

La Jornada, que va tenir lloc a l’auditori del Convent de Sant Francesc, va comptar amb diversos actes amb l’objectiu d’aprendre, reflexionar, compartir idees i entre tota la ciutadania respondre a la pregunta: “Què és un municipi feminista?”.

La Jornada Feminista es va encetar amb un taller de defensa personal per a dones, a càrrec de Pauline Bachnmann, professora de taekwondo (3r Dan) i de defensa personal. Els actes van destacar per ser intergeneracionals, amb propostes adreçades també als més petits, amb contes coeducatius a càrrec de la contacontes Martulina Divina. També hi va haver actes més lúdics com el vermut musical amb Lídia Uve, i artístics, amb l’espectacle Humans, una proposta de poesia, música i dansa que va cloure la Jornada.

A partir del debat entre quatre dones feministes destacades en diferents àmbits es va convidar a reflexionar sobre què defineix que un municipi sigui feminista. És a dir, com afecta les dones i com es pot treballar com a poble.

El primer tema que es va tractar va ser la coeducació, l’acció educadora que potencia la igualtat d’oportunitats i valora indistintament l’experiència, les aptituds, l’aportació social i cultural de dones i homes en igualtat de drets, sense estereotips sexistes. Mercè Otero, professora jubilada i activista feminista al centre de Ca la Dona, era qui explicava aquest punt. Va repassar la panoràmica històrica de la coeducació parlant del llenguatge, els espais, els continguts curriculars, la formació afectiva, l’orientació professional, la relació amb les famílies, les extraescolars, entre d’altres. Otero va deixar molt clar que per arribar a tenir una educació equitativa es necessita el compromís de tota la comunitat i que hi hagi recursos.

A continuació, es va seguir parlant sobre la salut sexual incorporant la mirada feminista. Aquest tema, que no va deixar a ningú indiferent, el tractava la politòloga i activista feminista, Sílvia Aldavert.  Habitualment ens qüestionem els mandats de gènere en l’àmbit sexual i les desigualtats masclistes, buscant noves maneres de viure la sexualitat des de l’autonomia, l’empoderament i la igualtat entre les persones. Aldavert feia èmfasi en el fet que els drets sexuals i reproductius són una història de resistència i, sobretot, de lluita per l’exercici de la llibertat i a favor de la justícia social. Afegia que els drets sexuals i reproductius, des d’un posicionament polític feminista, anticapitalista, antiracista, anticolonialista i antiimperialista soscaven el sistema heteropatriarcal i neoliberal. Per tant, la politòloga explicava que de manera radical, tot això transforma els imaginaris, les normes i les pràctiques socials que mantenen els nostres cossos disciplinats i oprimits.

De salut sexual es va passar a parlar d’urbanisme. Una teoria social sobre l’entorn que ha tingut un impacte negatiu en la vida de les dones i ha limitat la presència femenina en la planificació urbana. Adriana Ciocoletto, veïna del Bages, és qui es va encarregar de tractar aquest apartat. L’arquitecta del Col·lectiu Punt6 va parlar dels espais com a suport de la vida quotidiana de les dones: com s’han pensat des d’una perspectiva androcèntrica, capitalista i patriarcal que no ha tingut en compte la diversitat de necessitats i experiències, i com aquest fet produeix desigualtats. Així doncs, argumentava que és necessària una mirada intencionada i activista per aconseguir espais i societats més justes, fent el treball de repensar els espais domèstics, comunitaris i públics. Ciocoletto remarcava que és necessari treballar des de la interdisciplinarietat i diferents veus i coneixements per assolit tres objectius: posant les cures al centre, crear espais lliures de violències masclistes i visibilitzar i incloure a les dones com a veïnes i com a expertes.

Finalment, Martina Marcet, ramadera agroecològica i membre de ramaderes de Catalunya, va parlar de l’economia feminista. Una eina que permet mirar de manera diferent com s’estructura tant la política econòmica com  el treball de les dones. Marcet, que oferia una reflexió sobre com es plantegen les polítiques públiques que tenen a veure amb la gestió econòmica dels diners públics, detallava que si es té una mirada feminista en les polítiques, però sobretot, en la gestió econòmica dels municipis, es poden aconseguir canvis significatius en la vida de les persones cap a una major igualtat.

A l’acabar les presentacions dels quatre àmbits abordats, es va convidar al públic a fer alguna pregunta o simplement a compartir quelcom que es volgués compartir. Tot i així, van ser les mateixes ponents qui van tornar a interactuar entre elles parlant sobre la relació que hi havia entre els temes tractats.

Tant la regidora d’Igualtat, Núria Martínez Amat, com l’assemblea feminista Jerònimes valoren molt positivament la rebuda d’aquesta primera Jornada feminista del municipi i el treball conjunt per fer-la possible. Martínez Amat assegura que “la intenció és que sigui una proposta anual per difondre el feminisme i arribar cada vegada a més públic”.