Judici contra l'exrector de Sant Vicenç de Castellet
No creuen que hi hagi hagut un delicte d’estafa, però sí de falsedat documental. 
Un cop finalitzada la vista oral, la Fiscalia ha descartat el delicte d’estafa en considerar que ha quedat demostrat que els dos nuvis d’edat avançada van casar-se per l’església l’1 de juliol del 2008. Per això, només li atribueix un delicte de falsedat en document oficial. En les conclusions finals, ha acusat directament l’exrector com a responsable de les irregularitats amb les firmes i per a la filla de la núvia demana dos anys de presó com a cooperadora necessària. L’enllaç es va inscriure el març de 2009, cinc mesos després que l’home morís.
El Ministeri Fiscal ha admès que encara hi ha “molts dubtes” sobre què va passar realment però considera que ha quedat provat, que hi va haver cerimònia de casament i que va ser l’acusat que els va assistir. És per això que finalment no ha demanat penes per un delicte d’estafa però sí que fa responsable l’exrector d’un delicte de falsedat en document oficial i el situa com a màxim responsable del document emès per l’església que certifica el casament.

D’altra banda, ha fet especial èmfasi en l’ús d’un mateix rotulador de color blau que es va fer servir per omplir el document de l’església, que posteriorment s’hauria endut la núvia de forma irregular, i que va retornar després amb les signatures fetes amb el mateix rotulador. La dona va morir el 2018.

El nuvi es va casar però no volia que tingués efectes legals

La fiscal també ha posat de manifest el que considera dos fets “aparentment contradictoris”, com és que hi va haver casament però el nuvi no va firmar de la seva mà el document. Totes les parts han admès, tal com apunten els perits, que les signatures d’ell eren fraudulentes perquè fins i tot hi ha restes de llapis a sota per fer el calc.

Per tot plegat, demana per a l’acusat una pena de quatre anys de presó i una multa de divuit mesos amb una quota diària de 10 euros així com una inhabilitació especial per a càrrec públic durant quatre anys.

I en el cas de la filla de la núvia, la fiscal també manté la petició de pena per un delicte de falsedat documental però li demana dos anys de presó i no vuit com es sol·licitava inicialment. La petició també inclou una multa de nou mesos amb una quota diària de 10 euros i una inhabilitació especial per a càrrec públic durant dos anys.

El que sí que ha descartat que hi pugui haver responsabilitat civil tal com demana l’acusació particular. Concretament, aquesta última demana prop de 249.000 euros.

L’acusació particular manté el delicte d’estafa

El lletrat de l’acusació particular ha mantingut els dos delictes que demanava inicialment Fiscalia. En el cas del delicte d’estafa, ha remarcat la “falsedat i irregularitat” dels documents que es van presentar a posteriori per registrar l’enllaç. L’advocat ha destinat bona part de l’exposició final per qüestionar l’important patrimoni que té l’exrector i l’ha acusat directament de fer servir un “modus operandi” que inclouria presumptament transaccions de diners i operacions de patrimoni de dones d’edat avançada de qui es guanyava la seva confiança.

Les defenses dels acusats demanen l’absolució

El lletrat de l’exrector ha demanat la seva absolució. Ho ha fonamentat amb l’actual jurisprudència espanyola segons la qual, quan hi ha algun defecte de forma en la tramitació, el que realment compta i té valor és el consentiment que es fa durant una cerimònia canònica. I en cap cas queda establert que la inscripció al registre civil s’ha de fer en un termini sinó que fins i tot s’accepta que es faci després de la mort d’alguns dels nuvis. Ara, el cas ja ha quedat vist per a sentència.