El mossèn va aconseguir que la dona inscrivís la casa al seu nom i també en va fer fora una senyora gran que hi vivia de lloguer al pis de dalt.

El magatzem de la casa on la policia va descobrir la gran quantitat de diners, joies i obres d’art que atresorava l’excapellà de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas, era propietat de la María Luisa. Ella era una dona gran, “molt de missa”, ha explicat la seva cosina, Gemma Homs. De fet, quan se’n van adonar, la María Luisa ja els havia entregat més de 80.000 euros. A ella li deia que necessitava els diners per pagar les vidrieres i restaurar imatges de l’església, però segons la família li va acabar cedint tot, fins i tot la casa que ara té al seu nom.

No content amb això també en va fer fora una senyora gran que vivia de lloguer al pis de dalt. Davant les preguntes de la seva cosina, la María Luisa li responia que les retirades eren pel mossèn, perquè s’havia de pagar la restauració d’imatges o de vidrieres de l’església. Quan van començar a fer els comptes i a sumar els extractes, la Gemma Humet i el seu home, en Joaquim Casamitjana, es van adonar que la María Luisa li havia donat al mossèn més de 80.000 euros.

Humet ha lamentat que la influència del mossèn sobre la María Luisa fos més gran que la seva força com a família. “Al final el capellà ja no ens deixava ni entrar a casa a parlar amb ella. Havíem de parlar-hi a través de la finestra”, ha explicat.

L’arribada del mossèn a Sant Vicenç de Castellet va despertar les primeres sospites quan uns feligresos, que després es van constituir en col·lectiu, van descobrir que el capellà havia fet retirar un mural de dins l’església valorat en 50.000 euros i que també pretenia treure un baldaquí d’alt valor.

Des del col·lectiu, Assumpta Morilla explica que els veïns, preocupats pel patrimoni de Sant Vicenç, van començar a investigar i a posar en coneixement de les administracions, també el bisbat, tot allò que estaven veient i que no els quadrava. Amb tot, però, “ningú ens va fer cas”.

Un altre dels aspectes que va cridar l’atenció a alguns dels feligresos era el to que utilitzava el capellà a les misses o el fet que estipulés uns preus de 100 euros per casar o fer la comunió. “Hi ha un preu però és totalment voluntari i la gent normalment dona allò que li sembla. N’hi ha que no donen res”, ha explicat Assumpta Morilla. Segons aquesta veïna, una altra de les coses que feia era anar a la residència dels avis del poble i demanar joies.

L’Associació Santvicentina de Serveis d’Enterrament s’encarrega de pagar els enterraments dels seus socis veïns del poble. La seva presidenta, Rosa Serra, ha criticat que el capellà es volgués apropiar de l’associació i es quedés la llibreta d’estalvis que servia per pagar les funeràries i on s’hi va arribar a acumular 90.000 euros. Al final es va aconseguir que el compte quedés bloquejat i que el mossèn no pogués retirar diners però malgrat hi ha dues sentències que els donen la raó, l’associació encara no pot retirar els estalvis.

Des de les dues associacions esperaven que algun dia o altre la policia actuaria i ara es miren amb satisfacció la notícia que se l’hagi detingut i empresonat i esperen que, finalment, es faci justícia.