Ple ordinari de Santpedor del mes d'octubre
Ple ordinari de Santpedor del mes d'octubre

El ple municipal d’ahir va aprovar una moció en defensa a les mobilitzacions contra la sentènci al judici de l’1-O. A més, va servir per mostrar rebuig a la possible reutilització de l’antiga central tèrmica de Cercs per convertir-la en una incineradora de residus.

El ple municipal ordinari d’ahir va durar gairebé dues hores i va començar amb l’aprovació d’una nova normativa de fiscalitat que s’anirà implantant durant els pròxims 4 anys. Tot passa per aconseguir que la interventora de l’Ajuntament pugui fer un seguiment dels expedients i plans que passen per les seves mans un cop s’executen. Fins ara, aquest pas no hi era i només es feia un estudi previ. D’aquesta manera s’agilitzarà tot plegat. Ho va explicar el regidor de d’Hisenda, Josep Illa.

El Regidor d’Hisenda de Santpedor, Josep Illa

Els primers passos van ser dos dels dictamens de l’ordre del dia d’ahir i que es van aprovar amb els vots a favor de tots els partits menys els dos regidors de la CUP, que es van abstenir perquè volien estudiar a fons l’abast que podien tenir aquestes modificacions.

Moció contra reutilitzar l’antiga central tèrmica de Cercs

D’altra banda, al ple s’hi van presentar dues mocions. La primera era rebutjar la reutilització de l’antiga planta tèrmica de Cercs com a incineradora de residus. L’alcalde de Santpedor, Xavier Codina, va explicar que des d’Esquerra del Berguedà els hi van demanar que la duguessin al ple.

L’alcalde de Santpedor, Xavier Codina

En aquesta mateixa línia, Albert Espinalt, de Junts per Santpedor, va explicar que votar en contra seria contradir-se.

Albert Espinalt, regidor de Mobilitat i Via Pública

Tant la CUP com Progrés Municipal van compartir els arguments de l’equip de govern i Santpedor en Comú Podem va voler puntualitzar dos dels punts de la moció.

Moció en defensa de les mobilitzacions contra la sentència

El tema que més debat va provocar, però, va ser una moció presentada per la CUP que demanava la dimissió de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Tresa Cunillera; el ministre d’interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska; i el conseller d’interior, Miquel Buch. 

A més, que Santpedor es posicionés en contra de la repressió policial i jurídica contra l’independentisme i donés suport a les mobilitzacions contra la sentència al judici de l’1 d’octubre, a més de solidaritzar-se amb els detinguts d’aquestes manifestacions. També demanava la dissolució de les Brigades Mòbils dels Mossos d’Esquadra, tot i que Esquerra Republicana va esmenar el text perquè obrís la porta a un replantejament de l’unitat enlloc de fer-la desaparèixer.

Junts per Catalunya, Progrés Municipal i Santpedor en Comú Podem es van desmarcar de la moció. El líder del grup postconvergent, Toni Puiggròs, va explicar que sí estaven a favor de denunciar la repressió judicial espanyola, però creia que la moció anava massa lluny demanant la dimissió a persones concretes.

El segon tinent d’alcalde, Toni Puiggròs

En aquesta línia, també va explicar que un cos d’antiavalots és necessari i que des de la conselleria d’interior s’han compromès a buscar tots els agents que s’hagin saltat els protocols i les normes.

D’altra banda, Santpedor en Comú Podem va demanar prudència i el seu líder, Jesús Puig, va explicar que fins que no s’hagin tancat totes les investigacions no es poden prendre decisions precipitades. També va aprofitar la seva intervenció per demanar diàleg entre totes les forces contràries al feixisme que, va avisar, havia entrat al congrés i se l’havia d’aturar.

El número 2 de la CUP al ple, Pau Clusella, va explicar que el debat era bo pel poble perquè des del municipalisme també es fa política estatal.

El regidor en l’oposició per la CUP, Pau Clusella

Un altre partit que es va abstenir a aquesta moció va ser Progrés Municipal. El seu líder, Ferran Tarazona, va repetir que ells són un partit de poble i volen fer polítiques municipals.

Progrés municipal va demanar per l’accés al cementiri

En aquesta línia, Progrés Municipal va presentar una pregunta al ple amb la intenció de posar sobre la taula un dels problemes històrics del poble: accedir al cementiri.

La pregunta demanava si es podria fer un accés a peu, perquè actualment només s’hi pot arribar a través de la carretera. Albert Espinalt, regidor de mobilitat i via pública, va explicar que ara mateix era complicat perquè el lloc on s’hauria de construir aquest accés és propietat agrícola privada. Tarazona va explicar que un dels seus objectius és dur al ple problemes d’aquesta mena per facilitar el dia a dia de la vila.

El regidor en l’oposició per Progrés Municipal, Ferran Tarazona

El ple municipal també va aprovar pagar la tercera quota de la construcció del clavegueram al Mirador de Montserrat —en total se’n pagaran 6 que ronden els 450.000€— i la continuïtat de les 7 places cedides per la Generalitat a la llar d’avis.