L’antic Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga i Guardiola ha estat tradicionalment una de les línies de tren més importants de la Catalunya central, per una banda perquè travessava i parava a l’interior de molts municipis, i per l’altra perquè unia el Bages i el Berguedà.

La primera vegada que el tren va incloure Sallent en el seu itinerari va ser l’any 1883, quan es va ampliar la via fins al nucli urbà. La línia era de via estreta i tenia gairebé uns 50 quilòmetres de recorregut. L’Estació de Sallent es trobava al km 18 i va ser, fins que va esclatar la Guerra Civil, una de les més importants.

Ara bé, segons l’historiador sallentí Ferran Sánchez el tren tenia la mala fama de ser força impuntual, tot i que ell ho desmenteix. El que sí que assegura, però, és que era molt econòmic, ja que costava només una o dues pessetes. Els veïns l’utilitzaven diàriament, però a poc a poc es va anar quedant enrere davant els trens de dièsel i els nous autobusos de línia, que també unien les dues comarques. De fet, és per aquest motiu que quan l’antic Ferrocarril Econòmic va deixar de funcionar, ningú el va trobar a faltar. Els veïns podien fer el mateix trajecte amb altres mitjans i amb més rapidesa. L’últim viatge que va fer va la locomotora va ser 90 anys després, l’1 de juliol de 1973. A partir d’aquest moment va dedicar-se exclusivament al transport de sals potàssiques entre el tram de Manresa i Sallent.

I és que tot i que la seva història va començar com a tren per a viatgers, a la llarga també va arribar a transportar mercaderies. Baixava carbó, fustes i tèxtil, i a partir de l’any 29 també potassa. Cada matí portava el correu i la premsa del dia, i fins i tot dedicava un vagó als encàrrecs que feien els veïns. D’aquesta manera, per molts sallentins el tren no només era el seu mitjà de transport, sinó que també era la manera que tenien per rebre les comandes.

L’antic Ferrocarril Econòmic va ser un tren que va deixar mil i una històries al poble de Sallent, entre les quals en destaca una de força fosca. Ferran Sánchez, doncs, recorda que l’espai del carrer del pont nou, que es trobava just al costat de les vies del tren, va convertir-se en el lloc on els sallentins se suïcidaven, ja que era un espai molt estret.

No obstant això, també n’hi ha de més simpàtiques. El trajecte incloïa un tram que s’anomenava “costa de Santpedor” per la pujada tan pronunciada que tenia, fet que provocava que el tren anés exageradament a poc a poc. És per aquest motiu que en època de verema, la gent es posava al primer vagó per tenir temps de baixar a collir raïm i pujar a l’últim amb les butxaques i els cistells plens.

Gustavo Vieites ha digitalitzat i remasteritzat a 4k un vídeo que mostra part del trajecte que feia la locomotora i que va gravar l’any 1969 el cinematògraf Julián de Elejoste Benito del Valle. El muntatge conté imatges tan emblemàtiques com el pas del tren per l’interior de Sallent. Podeu veure’l aquí: