Ja fa 80 anys del cop militar feixista que va iniciar la Guerra Civil Espanyola. El 18 de juliol de 1936, les tropes del General Franco es van sublevar contra el govern de la Segona República Espanyola, i va començar un període de por i repressió que va durar fins el 20 de novembre del 1975, amb la mort del dictador.

A Sallent la Guerra es va viure molt intensament. La indústria fabricava artefactes de lluita, com obusos amb campanes d’església, morters i bales. Però no hi va haver cap bombardeig. El més proper va ser a Manresa, però a Sallent hi va sonar dos cops l’alarma. En aquell moment els sallentins es van amagar als refugis antiaeris, un dels quals es va descobrir fa pocs anys i data del 1937. La resta es conserven encara… N’hi ha un a prop de l’església, un altre al Serrat del Xipell, i també a Cabrianes. I qui no ho podia suportar, s’exiliava a França o Mèxic, tal com van fer un 10% dels sallentins de l’època.

D’aquells temps, que fa se’n fan 80 anys, en queden molts records. El més present és l’església Santa Maria: un edifici que van destruir durant la Guerra i que van reconstruir entre el 1940 I el 1947. Una època d’efervescència, també, dels maquis. I Sallent n’era una gran seu. Però la resistència es va rendir aviat, i la dictadura de Franco va iniciar el període més negre de l’època sallentina. La repressió era molt forta, però això era un poble petit i la por encara era més gran per l’estigma de “què diran de mi” els veïns, ens explica l’historiador sallentí Ferran Sánchez.

Sánchez és jutge de pau i mestre retirat. És autor de diversos llibres sobre la història de Sallent i és capdavanter a Catalunya en la recuperació de la Memòria Històrica sobre l’exili republicà i el primer franquisme. Us deixem amb l’entrevista completa: