El sallentí Miquel Gili fa uns mesos que està recopilant informació sobre les Enramades. Encara no ha començat a redactar res, ja que el que fa ara és una “recopilació de fets sobre les Enramades” i per tal de tirar endavant el projecte en les seves hores lliures. El seu projecte es basa en els “llibres d’història de Sallent i programes editats que guarden a la Biblioteca del poble i que estan penjants a la xarxa”. Així, el jove sallentí es pot informar sobre la festa.

La recerca continua més enllà del paper. I és que Miquel Gili ha explicat a Ràdio Sallent que ha “anat a veure gent, a l’Ajuntament i a la presidenta dels Amics de les Enramades, Mari Calvo”. D’aquesta manera ha conegut “algunes anècdotes que no surten als llibres”. El que sí que t’he clar el sallentí és que no només vol centrar-se en la festa sinó també “en la història de cada carrer, en quin moment van començar a enramar, i en quins períodes que es va deixar de fer o qui ho va recuperar, si és que mai s’ha deixat de fer”.

Una de les coses que és “més feixuc”, segons Gili, és l’inici de la història: com era la festa a principis del segle XVI i XVII. Gili assegura que el 1547 ja s’enramava, ja que el Bisbe de Vic va donar uns privilegiïs als administradors de la festa per mantenir uns costums que es feien en aquella època, com per exemple en aquest cas les Enramades. L’autor vol saber en què es basen els sallentins per dir que el 1325 es va ja començar a Enramar, i aquest és també un dels objectius que vol arribar a descobrir.

Hem volgut parlar amb ell perquè ens n’expliqués tots els detalls:

Ara per ara el projecte està en stand by però assegura que a la tardor tornarà a redactar, ja que les Enramades són una Festa Tradicional d’Interès Nacional i s’ha de saber la seva història.