El veto rus als productes lactis de la Unió Europea va afectar negativament a les empreses del sector que, des de l’agost del 2014 – quan es va prohibir exportar a Rússia-, han hagut de fer front a l’abaratiment del seus productes pel sobreestoc al vell continent.

L’organització agrària Asaja va demanar dimarts que els ramaders del sector lleter deixin de ser “esclaus” de la indústria làctia. Durant un acte electoral a la Torre d’en Roca de Sallent, l’associació va assenyalar que els ramaders del sector lleter català estan lligats de mans i peus amb els contractes “abusius” que els obliguen a signar les indústries làcties. El sector lleter d’Asaja “no entén aquesta situació i encara més tenint en compte que son deficitaris en el 60% de llet”.  És per això que l’organització agrària planteja que una de les solucions sigui la venda directa de proximitat “km 0”. Un exemple d’aquesta aposta és la sallentina Agrofresc, que ven productes làctis i que té unes 200 vaques, agrobotiga i un restaurant.

Els productes d’Agrofresc, – una empresa que va néixer el 2006 fruit de la unió de la masia Torre de’n Roca de Sallent i el mas El Canadell de Santa Maria d’Oló-, estan homologats pel segell de proximitat de la Generalitat de Catalunya i pel segell KM-0 “fet a casa” d’ASAJA. Anna Rúbia, responsable de màrqueting de l’empresa, explica que per aconseguir-ho es necessiten tres premises: la teva propia materia prima, el teu elaborador i has de comercialitzar aquest producte.

Pel que fa al veto rus, Anna Rúbia explica que les grans indústries “estan comprant la llet a un preu a un preu inferior al de cost”. Això afecta directament a les petites i mitjanes empreses ja que no poden compedir amb aquests preus. Rúbia afirma que aquest fet fa que la competitivitat no sigui “el punt fort” d’Agrofresc. Per combatre-ho, Agrofresc ha translladat les seves vaques a una nova granja a Segàs (Berguedà). La nova ubicació compta amb més espai pels animals, més avantatges tecnològics i els permet que l’alimentació de les vaques sigui de les terres de cultiu de ferratges – a Sallent era una alimentació general i ara cada animal té la seva propia dieta. Anna Rúbia ho explica:

Rúbia indica que la nova granja “millora el benestar animal” i a l’actual ubicació hi quedaran alguns animals perquè els visitin les escoles.