Els dos exdirectius i l’extècnic d’Iberpotash condemnats per abocar residus salins que van contaminar el subsòl podran evitar la presó. L’Audiència de Barcelona ha admès el seu recurs i ha rebaixat la pena de dos anys a un any i mig. La sentència també obliga a netejar les muntanyes de residus salins i a “prendre les mesures de restauració necessàries” en 24 fonts, pous, torrents i rius contaminats de la zona. Així doncs, la secció vuitena del tribunal obliga a Iberpotash, com a responsable civil subsidiari, a assumir la recuperació ecològica de les zones afectades. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha assegurat que la Generalitat “ha de ser capaç de garantir” que la sentència es compleixi i que hi hagi un procés de transició “adequat”.

La sentència, que és ferma, rebaixa la pena en admetre que s’han produït “dil·lacions indegudes” en el procés i també limita la multa que imposa als exdirectius a 9.000 euros – tot i que se’n farà càrrec l’empresa de forma subsidiària. El tribunal accepta aquest atenuant perquè considera que no es poden justificar els onze anys que han passat des que es va presentar la denúncia inicial. La Fiscalia de Medi Ambient ha anunciat que exigirà de forma “immediata” que s’iniciï la recuperació de les zones malmeses, cosa que implicaria l’eliminació de l’elevada salinitat, la retirada de les muntanyes de residus salins i la neteja dels pous contaminats.
Per la seva banda, l’empresa minera Iberpotash va al·legar que no tenen constància oficial de la sentència i remarca que “els fets es van denunciar l’any 1997 i que es remunten als anys 70, o fins i tot abans”. Per això, van assenyalar, “no es pot confondre la gestió actual amb uns fets del passat”. Si es respecta la sentència, Iberpotash es veuria obligada a tancar la mina de Sallent – prevista pel 2017 -, ja que no podria seguir abocant més residus al runam del Cogulló.

Una mala gestió dels residus

En la seva sentència, el jutjat número 1 de Manresa reitera als tres condemnats la seva “deficient gestió” dels residus de les mines de Súria i Sallent. La resolució remarcava la “conscient falta efectiva de mesures de correcció mediambiental” adoptada pels tres acusats en la recollida de partícules contaminants. El procés es va iniciar l’any 1997 arran de la denúncia de la plataforma Montsalat però no va ser fins el 2014 que el jutjat manresà va condemnar a dos anys de presó als dos exdirectius i al extècnic d’Iberpotash per un delicte contra per no haver evitat els vessaments de contaminants a l’aigua: “Mai no van estar autoritzats administrativament i es produïen de manera constant i amb el negatiu efecte ambiental i per a la salut humana”.

Els condemnats són José Ramón Membrillera, antic conseller delegat de les societats Súria K i Potasas de Llobregat; l’exdirector de producció, Rafael Eduardo Sánchez Illera; i el tècnic encarregat de supervisar els aspectes mediambientals, Antonio Sánchez Espina. Tots dos exdirectius van mantenir-se al càrrec quan Iberpotash va quedar-se l’explotació l’any 1999.