El sallentí Esteve Padullés és guia d’espais naturals. Coneix el bosc pam a pam, els bolets de cada tipus, i de cada zona. És un boletaire apassionat, però, abans que res, respectuós. Vam parlar amb ell durant el darrer informatiu.

Quan ha començat la temporada de bolets?

No ha de ser necessàriament a la tardor, ja que n’hi ha tot l’any.

I ara a l’octubre?

La gent diu que no hi ha bolets a Sallent, però sí que se’n troben: bolets d’anís, algun rovelló, camagrocs… El que sí que aquest any han fallat molt els surenys, els ceps de terra baixa. També hi ha els bolets que vénen una mica abans de la tardor, com ara els apaga-llums, que tenen moltes possibilitats a la cuina: arrebossats, com a base de pizza…

Què són els bolets?

Fan una feina imprescindible al bosc. Hi ha els que van lligats a les arrels d’un arbre. És màgic, per exemple, que un pi o una alzina enviï aliment i aigua a arbres petits a través dels micelis dels bolets. El bosc és tot un sistema i els bolets en formen una part ben important.

I m’has dit que hem de parlar de La Pineda.

La gent sent compulsió per arrencar els bolets que no s’emporta. Els bolets fan, repeteixo, una feina imprescindible al bosc. Ajuden a metabolitzar tota la fullaraca i fer el sòl fèrtil. A Catalunya hi ha uns 3.000 tipus de plantes diferents, i hi ha 10.000 tipus de bolets. Alguna cosa han de fer!

O sigui que encara que no siguin comestibles, no els hem d’arrencar.

A cada lloc hi ha diverses expressions. Aquí diem “anar a buscar bolets”. Gràcies al programa de televisió, ara també coneixem els “caçadors de bolets”. És una expressió que ve de Girona, i té connotacions ben diferents. Les meves iaies eren d’Olvan, i deien “anem a mirar bolets”.

Per què hi anem, a buscar, caçar o mirar bolets?

Per sortir, per sentir aquella unió amb la natura, l’olor de les molses al matí… També per buscar allò amagat. Encara resta forta l’obsessió del caçador-recol·lector, que es veu en aquests concursos de qui recull més quilos de bolets. També hi ha el presumit, aquell que hi va per dir “mira què he trobat!”. Abans, però, hi havia més por als bolets perillosos. Ara hi ha un public nou que mira els programes de televisió i utilitza aplicacions del mòbil, i és molt atrevit. Una mica massa.

L'Esteve, sentint els bolets
L’Esteve, sentint els bolets. Font: Facebook personal

I no coneix els bolets perillosos?

Els bolets són molt variables: depenen del vent, la humitat… I hi ha formes i tonalitats que s’assemblen molt. Per exemple, els que han vingut de Huelva, per les mines, solien menjar els “gurumelos”, una amanita blanca d’aquelles terres. Han vingut cap aquí…

…amb la imatge d’aquell bolet?

Com ens passa a nosaltres amb el rovelló. Ells confonen els “gurumelos” amb uns bolets amb una altra amanita en forma d’ou tancat que és molt perillosa.

I parlant de rovellons…

Nosaltres li diem rovelló a sis o set tipus de bolets diferents: les pinenques de Berga; el d’aquí, el lletjot, que quan més gros és, millor; els vinaters, bolets de terra àcida; el rovelló d’avet… N’hi ha una pila!

On som quan anem a buscar bolets?

A casa d’algú, la majoria de vegades. Saps què ha passat a La Pineda? Quan s’acaba la temporada forta, intentes fer un camí que no hagi trepitjat mai ningú, i no el trobes. Jo sempre dic que fa molt més mal la ignorància que la mala fe. En llocs tan transitats es perd allò més important, que és estar amb tu. Et trobes amb tanta gent…

I què hem de fer, per superar-ho?

Canviar mentalitats. Tornar al joc d’endevinar la jugada, repartir-nos els espais… Segurament els polítics cauran en la temptació, com sempre, de fer pagar. No hi estic ni a favor ni en contra. Hi ha un exemple a Sant Llorenç de Morunys, en una finca on fan pagar per entrar a buscar bolets, on t’ofereixen la possibilitat de guiatge. Primer els va costar, però van aconseguir canviar la mentalitat de la gent. Pagar a algú per entrar a casa seva, s’entén, però pagar al govern…

I abans de pagar, el que cal és formar. Si hi haguessin carnets de boletaire, tal com passa amb la pesca o la caça, primer, caldria formació. D'”anar a buscar bolets” a “vull entendre el bosc”. I els de la restauració crec que també hi podrien guanyar, seria un tipus de públic que valoraria molt més el que cull i el que menja. I tenint en compte que cada poble és diferent.

Per la Catalunya Central, quins llocs estan massa freqüentats?

La Pineda, el Montcau, el parc natural de Sant Llorenç, ja que tenen Terrassa aprop… El Bages, com a comarca, no és gaire freqüentada. Nosaltres veiem la caravana de cotxes que passa i si anem cap a sota de la carretera podríem trobar un bosc sense ningú.

Barreja de bolets de la Catalunya Central. Font: Wikimedia Commons
Barreja de bolets de la Catalunya Central. Font: Wikimedia Commons

I llocs molt poc freqüentats?

S’ha de tenir en compte que els boscos canvien amb el temps. Abans, a Serra-Sanç hi havia molts rovellons. Però cada bolet necessita un tipus de bosc, i els boscos també es fan vells. El millor és no anar a per un sol tipus de bolets, sinó buscar més aviat la barreja, la coloraina variada, improvisant.

Canviar la mentalitat, altra vegada.

Costarà, però la veritat és que els de ciutat ja són més endreçats. Fan el que els diuen. Els del poble de tota la vida diuen “i a mi què m’han d’ensenyar!”. També hem de saber que els bolets es contaminen molt fàcilment. Són un bon índex de metalls pesats, per exemple. I els particulars no tenim cap mena de control a l’hora de vendre’ls. No anem bé si seguim fent-ho com ho hem fet sempre… Hem de canviar coses, ens hi hem de posar.

Converses com la d’avui en són un primer pas.

I començar a nivell local. Amb exposicions de bolets, una cosa que aquí Sallent no s’ha fet mai. Es va fer una mostra de tomàquets i va funcionar. També és important anar a les escoles, potenciar aquesta vessant formativa.

Gràcies Esteve.

Ens veiem al bosc!