Anna Gabriel al despatx de la CUP al Parlament. Foto: Anna Pujol

La sallentina Anna Gabriel és la número dos de la llista guanyadora a les primàries de la CUP, un lloc que li dóna clares opcions d’obtenir l’escó després de les eleccions del 27 de setembre. Tot i així, al Parlament hi ha més feines que la de diputada. Aquesta última legislatura hi ha treballat com a coordinadora de la candidatura.

Quin balanç fas de la presència de la CUP al Parlament?

Hem intentat condicionar el màxim possible l’agenda política. No només introduint debats en els plenaris, temes que per primera vegada es posaven sobre la taula, discursos que no s’havien sentit mai. També hem tingut un paper que ha anat més enllà dels tres diputats. Per exemple, pel que fa a la consulta.

Quan vam començar, vam dir que hi havia tres crisis a superar: la nacional, en un moment en què la voluntat de ruptura amb l’estat espanyol és més gran que mai; el context d’emergència social i la crisi del capitalisme, que ha fet sacsejar les bases, que ens ha fet plantejar si el model econòmic actual és viable per assolir unes quotes dignes de democràcia; i la crisi del model democràtic, que hem de decidir si volem que sigui registringit a la representació en les institucions o obert a canals de participació popular.

I quines perspectives teniu per la legislatura que començarà a partir del setembre?

Entenem que aquests punts s’han obert en la darrera legislatura i continuaran en la propera, el que passa que ja no hi ha més temps per dil·lacions. La ciutadania d’aquest país hauria de poder decidir si aposta per aquestes ruptures amb l’status quo existent. Nosaltres treballarem per fer possibles totes les ruptures, com diem en els lemes “Ho volem tot” o “Independència per canviar-ho tot”.

Anna Gabriel al despatx de la CUP al Parlament. Foto: Anna Pujol
Anna Gabriel al despatx de la CUP al Parlament. Foto: Anna Pujol

Anant de la política municipal a la parlamentària, quines diferències t’hi has trobat?

Pots fer política municipal en una gran ciutat, però en un municipi tens més proper el termòmetre que capta les reaccions de la gent. Amb les competències que hi ha en un ajuntament, que no és que siguin moltes, tens la possibilitat de proposar, executar i valorar. El Parlament, en canvi, és una cambra legislativa, només s’encarregar de proposar. Quedes desconnectat de la part pràctica, de la realitat més concreta. A més, té les competències molt mermades, i ara que el Tribunal Suprem s’encarrega d’anar-ho rebutjant tot, encara pitjor…

El Parlament té més un component de circ mediàtic, de gesticulació, d’intervencions que després acaben generant l’obertura d’un telenotícies o un titular a la premsa. A la política municipal, no hi ha tant aquest component mediàtic, tot i que hi ha ajuntaments com el de Barcelona que sí que el tenen. És una de les diferències més importants.

Hi ha associacions i plataformes que venen a reunir-se amb els grups parlamentaris, però és més un efecte de lobby. Fan una demanda concreta, i esperen que li donguis sortida. Tot i així, l’execució no depèn de tu… Sempre dic que la política municipal és molt més agraïda. No agraïda a nivell de reconfortant, sinó perquè et permet palpar les reaccions del que tu pots impulsar, conèixer-ne les implicacions quotidianes. Una política de gestos i de petits detalls. Al Parlament, aquests detalls es perden inmersos en la política dels blocs i del frontisme, d’intervencions molt contundents i poc matisades. Tot pren un altre caire.

Els fragments de l’entrevista: