"Una picada d'ullet a la Patum" penjada a Instagram per Miquel Gili (@queloc86)

Durant l’últim informatiu vam entrevistar a Mari Calvo, presidenta d’Amics de les Enramades:

Com va sorgir la idea de barrejar Patum i Enramades al carrer Àngel Guimerà?

Primer de tot, tots els carrers ho han fet genial. Perquè amb el que costa tirar endavant… Des de que pengen el primer paperet, ja tenen tot el meu respecte. Aquí al Guimerà, el fill d’una senyora sempre ha estat molt patumaire. Ella va dir: “Va, fem la Patum!”, i ens vam posar en contacte amb el Patronat de Berga. Tenen la marca i el logo registrats, però no van posar-hi cap problema. Ens van enviar tot de fotos, van estar molt amables. Penso que les Enramades i la Patum són festes complementàries!

"Una picada d'ullet a la Patum" penjada a Instagram per Miquel Gili (@queloc86)
“Una picada d’ullet a la Patum” penjada a Instagram per Miquel Gili (@queloc86)

Quan vau començar a preparar-ho tot?

Al desembre, pensàvem la idea; després, la dibuixàvem; i al març, ens vam posar a treballar-hi. Hem patit molt fred aquest any, i les últimes setmanes han estat quan hem treballat millor. Tot i així, tenim un local, que és una sort.

Quantes persones sou?

Al nostre carrer, som vuit. Com que preparem a la nit, ens costa trobar gent.

I ara com vius la festa sent presidenta d’Amics de les Enramades?

Les senyores que van crear l’entitat feia més de vint anys que hi eren. Ja estaven cremades. I ara tot és més difícil, s’han de declarar els diners que fas servir… Però aquí estem, i aquí seguirem.

Com veus el futur de la festa?

Has anat a donar amb la més optimista. Si els avis ho deixen, jo penso que aniran afegint-se els néts. Uns marxen i uns altres arriben. El que sí que es necessita jovent, sobretot a l’hora de muntar. Al primer tram del carrer Cós, per exemple, pagaven cada any operadors per la part de muntatge tècnic, i no es podien gastar els diners en fer el carrer més maco. Aquest any ja no han enramat.

Pel carrer s’escolten comentaris sobre la imaginació que teniu les enramadores i els enramadors.

Imaginació potenciada per l’obligació d’espavilar-nos amb els pocs diners que tenim!

Totalment. I ja que estem imaginant, voldries unes enramades més duradores i resistents?

La gent diu “quina llàstima que només durin cinc dies”. I jo dic: “ja n’hi ha prou!”. Nosaltres hem d’estar a tota hora vigilant que no es trenqui res, que el carrer estigui impecable. El que sí que m’agradaria és que es decorés més el poble en cada festa: sigui festa major, carnaval…

Què en dius de les inspiracions que tens, tant al carrer com a l’aparador de la botiga?

A vegades és observar. I ara, per internet, busques què fer amb una ampolla de plàstic i ja et surten mil coses diferents. Però el fet d’observar és important. I d’escoltar. L’any passat, la cançó de la Beth em va fer venir la idea d’un carrer “cosit”. El que costa després és trobar els fils que es necessiten, la manera de penjar-los i d’aguantar-los.

Detall del carrer Nou, per  Concep Ferrer (@concep_neu)
Detall del carrer Nou, per Concep Ferrer (@concep_neu)

 I ara estàs molt ficada en els concursos d’Instagram.

És una manera ràpida de fer difusió en xarxa i, a la vegada, coneixent gent. Em vaig quedar parada quan vaig veure el codi QR al carrer Nou. Aquest és el camí! Aquest any, han vingut més de 50 “instagramers”: de Lleida, Tarragona, Girona… Amb càmeres bones, i els hi he dit que facin fotos pel concurs del FotoClub Sallent també. No volem de cap manera ser una competència, som conceptes diferents, però demano disculpes si hi ha hagut algun malentès.

Gràcies per l’estona, Mari!

Abans d’acabar, voldria agraïr a tots els enramadors per la feina feta. Les Enramades són úniques. És una festa que hem de valorar i estimar, no la podem deixar perdre.