“La igualtat és una quimera” i com millor per veure-ho a través de la sentència judicial del mes de juny  referent a l’ amnistia fiscal, que és una oportunitat de temps limitat per a un grup específic de contribuents que els permet pagar una quantitat determinada, a canvi de la condonació d’un deute tributari (incloent interessos i multes), relativa a un període/s impositiu anterior fent-los immunes a la persecució penal.

La geografia de la felicitat, Vivaldi, la igualtat, la revolució, despacito i Gador, son algunes de les paraules que escoltarem en el primer programa de la segona temporada.

Aquesta segona temporada tenim col·laboradors nous, al Lluis li agrada llegir i ser feliç i ens ho vol transmetre explicant-nos el llibre de Eric J. Weiner de la geografia de la felicitat a “Tot està dins nostre”

L’Emmanuel és un enamorat de la música clàssica i a través de cada programa ens explicarà diverses obres mestres o compositors admirats a llarg de la història, avui coneixerem la primera part de la vida musical d’Antonio Vivaldi a “Sabiesa musical

L’Esteve és advocat, i a la seva secció de “La igualtat és una quimera” anirà desgranant diversos temes actuals o no per veure que tot és subjectiu i sempre depen de qui s’ho miri. Avui parlarà d’una de les sentencies judicials d’aquest any que parlava de l’Amnistia fiscal.

La “Revolució del poble català” és la secció on el Joan ens aproparà a diversos aspectes de la societat, com la política, successos, experiències pròpies, sempre amb un xic d’humor.

El Daniel és el nostre company més jove, ell és “El músicólogo” i ens portarà des de la música fins als esports, en aquest programa ens fa despertar amb la seva cançó preferida.

El Juan és un dels col·laboradors des la primera temporada, la secció “La huella del crímen” ja és famosa per fer-nos recordar aquells casos més destacats i escoltats a llarg de la història, avui ens explica el Crímen de Gador.

Tot ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Justícia de la Generalitat, al Centre Penitenciari Lledoners i a la nostra companya i monitora Maria.

 

Aquest mes de març hem rebut al Centre una visita molt especial, hem pogut veure que hi ha gent que malgrat te un futur molt incert, no perd mai el somriure de la seva cara. Hem pogut conèixer a l’Anty Garcia, el germà del David, el monitor d’esports del Centre. L’Anty, a través del seu documental “El lado mágico de la fuerza” ens ha donat una lliçó de vida, malgrat tenir la ELA, una malaltiat que a hores d’ara no te cura, ell segueix amb projectes al cap, i segueix mirant endavant amb positivisme.

Podreu escoltar el documental i veure’l a l’enllaç  https://youtu.be/EXimbRQpPvw i saber una mica més d’ell a la seva web http://www.antygarcia8.com

Molta força de tot cor Anty, de part de tot l’equip del “Des de dins”

Dilluns 13 de març a la tarda ens va visitar la diputada sallentina al Parlament de la Generalitat Anna Gabriel, varem poder conversar amb ella distesament sobre el procés d’independència, de feminisme, dels bancs i fins i tot del seu personatge al programa de televisió de Polònia.

Varem decidir en assemblea que ens tornaria a visitar, ja que a les set de la tarda havia de ser a Berga a la concentració per els atacs homòfobs del cap de setmana, tema de que també en vàrem parlar.

Gràcies Anna per la teva visita, gens protocol·lària, i en definitiva, amb una persona molt normal.

El Juan ens porta dins de la secció de música un grup de flamenc molt popular als 90, Piel Morena, que va ser un grup musical espanyol de tecno-rumba liderat per Javier Labandón (actualment és més conegut per el Arrebato), Enrique Núñez i Juan.

El Manolo és aficionat als esports, sobretot al futbol, avui ens explica el palmarès del millor futbolista del món, Leo Messi.

Tenia poc més de cinc anys, cuan Messi va començar a jugar a futbol pel Grandoli. El 1995 va canviar d’equip. Quan tenia 11 anys, li van diagnosticar una deficiència de l’hormona del creixement. El River Plate va mostrar interès en el progrés de Messi, però no tenia prou diners per pagar el tractament de la malaltia que costava 1500 dòlars al mes. Carles Rexach, el director esportiu del FC Barcelona, tenia coneixement del talent de Messi, i el va contractar després de veure’l jugar, i es comprometé a pagar el tractament si estava disposat a començar una nova vida a Catalunya.Messi va començar als equips juvenils del club.

Leo Messi és considerat el millor jugador del món, com ho demostren els seus cinc premis Pilota d’Or consecutius que ha obtingut entre 2009 i 2012 i un el 2015. Tot i tenir aquests grans recursos individuals, Messi destaca pel fet de ser un exemplar jugador d’equip. Aquest davanter va començar la seva carrera esportiva el 1995 amb el Newell’s Old Boys, on va jugar fins a la temporada 2000. Amb 13 anys, Messi va creuar l’Atlàntic per venir a provar sort a Barcelona, on es va incorporar al club com a infantil. Des de llavors, Messi ha tingut una progressió espectacular per les diferents categories del club (Infantil A, Cadet B, Cadet A, Juvenil A, Barça C, Barça B i primer equip) en un temps rècord.

L’Adbul ens presenta els seus orígens, a Indrets del món, ens fa viatjar en el temps fins a la Illa de Gorée per aprofundir en el comerç dels esclaus de segles passats.
Si naveguem en la història d’Àfrica occidental, ens topem amb la vergonya que el principal interès comercial europeu allà, va ser des del segle XVI fins a mitjan XIX, el tràfic d’esclaus fins a Amèrica. Entre 10 i 20 milions de negres africans.
Tant a l’Àfrica actual com a Europa, es tendeix poc a desenterrar els foscos episodis del comerç d’esclaus del passat. La veritat és que els fets impedeixen tenir una consciència històrica tranquil·la. Totes les grans potències europees de l’època, portuguesos, holandesos, anglesos, francesos i espanyols es van enriquir a costa de l’esclavitud dels negres africans, que van fer possible l’explotació de les riqueses d’Amèrica. Els africans tampoc queden lliures de culpa. Tant els àrabs com els reyezuelos tribals locals van ser, durant segles, els proveïdors d’aquesta preuada mercaderia humana.
Durant quasi 4 segles, para milers d’africans esclavitzats, Gorée es va convertir en un lloc de pas dins d’una tragèdia ja escrita, en la qual ells jugaven el paper de víctimes. Actualment l’illa és per als artistes un lloc d’acolliment, un trampolí per reflexionar sobre el succeït, impedint l’oblit d’una tragèdia humana que avui en altres escenaris i amb altres formes, encara continua.

A la “Huella del crímen” el Juan ens explica un assassinat dels anys 50,.

És el cas de José María Manuel Pablo de la Cruz Jarabo Pérez Morris,  més conegut com, José María Jarabo o simplement com Jarabo, fou un criminal espanyol, molt cèlebre en la crònica social de la seva època. Va assassinar dos homes i dues dones, una d’elles embarassada. Va passar de ser un jove ric, nebot d’un ministre, a ser un psicòpata.

Existeixen adjectius qualificatius que molt sovint ens porten a la confusió, el Carles a “Coses de la vida” ens reflexiona sobre el significat d’aquestes paraules i com les confonem o les utilitzem segons les circumstàncies o els interessos de cadascú. Siguem seriosos a l’hora d’adjudicar-se-la a cada persona, no us sembla?

 

Avui a “LLedoners també treballem” el Marc ens explica el seu lloc de feina al centre penitenciari. Ell treballa a la fleca del centre i com qualsevol altre forner ha de preparar la massa del pa, les pastes, els croissants i tot altre tipus de pastes i brioxos  per que estigui tot a punt per el moment de l’esmorzar, dinar i sopar per a més de 700 persones cada dia.